Records d’infantesa

Gràcies al curs que estic fent sobre la Natura i l’Infant he reviscut alguns records d’infantesa que m’ajuden a entendre perquè ara valoro tant l’entorn natural . La Carme Cols i el Pitu (El Safareig) a través d’aquest curs de Rosa Sensat ens han animat a reviure la nostra relació amb la natura:

De petits el meu germà i jo ens vam fer nostra una figuera que els meus pares tenen a la caseta de la garriga (=camp). Les seves rames eren les diferents estances d’una casa imaginària. El nesproner i el pi que hi ha a la vora, ara ben grans, feien de límits de la nostra “casa” imaginària. Collir espàrrecs, ajudar als meus pares a plegar olives o ameles (ametlles), cremar rama, … eren les activitats que fèiem tots plegats. Llavors les veia com un “pal” i m’avorria però ara les recordo amb molta alegria i donaria el que fos per reviure-les tots quatre.

Passàvem molts dissabtes i diumenges a la garriga. El que més m’agradava, a part de la figuera, era anar per camins amb la bicicleta, sobretot si havíem de passar algun túnel de sota la via del tren (el camp està molt proper a les vies).

Tot i tenir molts records jugant, a mesura que m’anava fent gran les feines del camp ja no em semblaven tan atractives.

Ara, des de fa poc estic ajudant en un tros de camp amb cultiu ecològic de mandarines i alvocats (gràcies Agustí per compartir les teves estones a la Calafa!) i m’ha apropat novament al cultiu de la terra. Aquest treball el visc com una bombolla d’aire fresc, m’agrada molt sentir els insectes com s’amaguen quan passem… els muixonets com canten i es persegueixen entre les rames, les olors intenses de l’herba, del roser, de les mandarines… És tot un còctel de frescor que anyoro cada cop més. Aquestes vivències i sentiments actuals els lligo molt a tota la feina d’apropament a la natura que ara agraeixo molt als meus pares.

Estar en contacte amb la natura estic ben segura que m’ha ajudat a valorar-la, estimar-la i defensar-la. La natura no ens necessita, la necessitem nosaltres i cada cop jo la necessito més!

Anuncis

8 thoughts on “Records d’infantesa

  1. Descrius perfectament el sentiment dels que hem crescut entre camps. En aquells moments de jocs i diversió, els arbres, les plantes i éssers vius formaven part dels nostres jocs imaginaris. Ara, amb el pas del temps, valores molt més haver tingut la sort de créixer prop de la natura i apendre els valors que inconscientment aquesta ens ha transmés.
    Recordant la teva infantesa m’has transportat a la meva. Gràcies!

    • Sí, i tant! De fet sempre recordo molt els diferents moments a l’esplai, i sobretot el dia que vam anar a la platja a buscar petxinetes i altres closques per preparar una activitat. Allà vaig saber, encara més, que ella t’ha creat 😀

      Una abraçada per tu també!

  2. Això és contagiós, llegint-te jo també he viatjat als llargs estius infantils a Seva. Baixar al riu, pujar a Matagalls, aixecar totes les pedres grans per veure quina bestiola trobàvem a sota, les guerres de castanyes i sobretot la bici, la meva estimada bici. Un petó maca!!! (Per cert jo sóc un producte Rosa Sensat).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s