No és fácil explicar quina és la meua feina. No és una feina comú: no sóc mestra, no treballo (directament) amb xiquets i xiquetes i no sóc monitora d’esplai (ja no). Treballo en un projecte educatiu que mou moltes persones per l’educació en el lleure.
Sóc una petita part d’un gran engranatge de persones que es mou per l’educació dels infants des del voluntariat cada dissabte la tarda, a cada activitat d’estiu, a cada sortida i també en trobades com la que va tenir lloc el passat cap de semana a Ripoll: l’Esplaiada.
Treballar en un projecte com aquest, amb tanta feina ben feta des de fa 30 anys i encapçalat per un enorme teixit associatiu de joves voluntaris me n’orgulleix. És tota una sort veure de prop que tanta gent treballa per la transformació social a través de l’educació. A través de l’esplai.
Aquesta imatge ens continua donant #energiadelesplai i molta alegria
Són moltes les persones que han escrit per explicar-ho, mireu 🙂
– Article “ L’esplaiada a Ripoll”
– Article “Esplac, punta de llança de la Catalunya Lliurepensadora ”
– Article “L’educació imprescindible“.
I com han piulat amb #esplaiada, mireu aquí
Enteneu, ara, per què m’agrada la meua feina? 😀
Felicitats pel bloc Meri!!!
Lamento no haver-me assabentat fins ara. Entre l’edat i el TDA que arrossego cada dia em perdo més coses.
Molts ànims i molta força en aquesta tasca que portes a terme. Més gent com tu és la que realment ens cal.
Un petó
Xesco
Gràcies Xesco! M’alegra molt llegir el teu comentari, em dona encara més “energia” per seguir escrivint. Ens llegim o veiem aviat!
Molt bé molt bé Meri!
És molt important per a ser feliç treballar en un projecte que et motive, i molt més si ajuda altruistament a millorar la societat que som. Tenim molta sort de poder col·laborar-hi i al damunt, viure d’aixó!! 🙂
Però eh!! que tu t’ho curres moltíssim per a fer-ho bé i estàs fent una gran feina! la meua xiqueta… 😉
Molt bona entrada al bloc, eres una crack 2.0!!
fins la propera, muà!
Sí! Per sort tu m’entens molt bé, com sempre de fet! 😀
Com costa explicar a on treballem, tens tota la raó! Jo, a partir d’ara portaré aquesta foto a la cartera i, quan m’ho preguntin, diré que treballo per tots ells i elles ^^
I txeic, felicitats pel bloc!
Ben pensat, així segur que ho podrem explicar millor. Gràcies pel comentari Eva!