Coses apreses i coses pendents d’aprendre o com marxo de Barcelona

El procés per marxar de Barcelona, com a lloc on viure, va començar possiblement fa molt temps de manera inconscient dins el meu cap. Es va fer evident quan un dia “vaig parar” el ritme que la ciutat m’imposa i accepto.
Moltes coses han canviat des d’aquell setembre del 2000 quan la meva família, iaia inclosa!, em van deixar a mi i a la meva maleta a Cerdanyola del Vallès.
Han passat moltes experiències: la universitat, conèixer i unir-me ja per sempre a les meves amigues de la universitat (tulipes!), créixer en el món de la pedagogia, tardes de dissabte a l’esplai, diumenges i festius a la pastisseria, 15 dies d’intercanvi universitari (tosines!) als Països Baixos i que et fan marxar després més temps encara al mateix país, a altres maneres de viure a Amposta, noves persones que passen i marquen, Erasmus a Nijmegen com a una de les millors decisions a la vida i que deixa petjada per sempre (lentejas i tot el grup!) i nova etapa…
La universitat passa ràpid. Sí. I llavors arriba el moment de tornar a casa o no. Jo vaig decidir quedar-me i no tornar (encara? mai?).  En aquest quedar-me hi han entrat encara més aprenentatges: conèixer i apropar-me a la gran ciutat des de la meva bicicleta, ser encara més autònoma, nou/bell/vell pis (Olzinelles), inici d’una etapa laboral amb un bagatge gràcies als estudis que va començar amb mil i un petits treballs fins arribar al punt on sóc ara. Tadel, USOC, Esplac i Escola Lliure el Sol… Amb moltes persones que ja formen part també del meu camí professional i que sense elles no seria el mateix ni jo la mateixa ni de bon tros. Molts sentiments amb la ciutat i els seus habitants fins al punt de veure-m’hi participant activament del seu moviment associatiu (Castellers de la Sagrada Família i Safenques amb dos ovaris!). Moltes formacions de les quals s’aprèn molt i encara més de qui hi vas coneixent (cursos de lleure, educadors ambientals, postgrau, nivell D, comunicadores ambientals, màster, ecoturistes…)
Quin repàs de coses apreses! El que toca ara és aprendre a viure sense tot això i totes aquestes persones i en un altre indret.
Avui és el torn del passat i de fer el meu peculiar homenatge a aquests 13 anys de parèntesi i creixement fóra de casa.  Ara torno a casa, però torno diferent. La decisió d’anar a Barcelona va ser la més encertada, la de tornar a casa ha estat la més difícil.
Gràcies per tot!
Paisatges de sempre que retrobaré

Una cosa bona per tornar: paisatges de sempre que retrobaré

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s