Coses que aprenc un diumenge davant de la Sagrada Família

No, no va sobre res religiós. Ni tampoc sobre temes d’arquitectura, que em podrien interessar però desconec aquest món. Va sobre com una colla castellera es proposa una fita, la treballa a fons i l’aconsegueix.

Sí, va sobre els castellers i castelleres de la Sagrada Família. Com ja sabreu, qui em coneixeu ja molt o heu vist imatges pel Facebook, formo part d’aquest gran engranatge que és una colla castellera. I dic engranatge perquè és la primera paraula que m’ha vingut al cap per definir que tots i cadascú de nosaltres som una peça (jo menuda en aquest cas :P) del castell.

La part més visual d’un castell o pilar és qui forma part del tronc i sobretot del pom, que són els més menuts i valents que s’enfilen fins al sostre del castell. Realment, és una posició al castell digne d’admirar pel seu coratge i força. Però i la pinya? També, també! És ben important perquè sense una bona base l’estructura no tindria prou força. Bé, així és com ho explico jo amb paraules senzilles quan trenco els típics mites que té al cap qui em pregunta quina posició tinc: “ah, que no fas d’enxaneta? i tu a quin lloc estàs del castell (i amb això només em pregunten del tronc)?” I llavors explico orgullosa la importància de la pinya i cada una de les seves posicions. De fet, sovint explico gràficament quina és la meva posició més comuna per la meva mida: tap o crossa. Sovint qui em pregunta sobre què fem també hi fa el comentari sobre la por que pot fer que caigui un castell i anant més enllà, el mal que et puguis fer.

Tot això és la introducció per explicar-vos què he aprés aquest cap de setmana. He aprés que el treball de tot un equip, perquè això és per mi una colla castellera, pot donar molts bons resultats. Sí, hem carregat un castell nou. Els nervis, però, no ens han deixat descarregar-lo i hem hagut d’aprendre, i aquí hi ha un nou aprenentatge, que els castells cauen i que ens podem aixecar ben orgullosos perquè sabem que hem de millorar… i també sabem que ho podem fer

Orgullosa castellera 🙂

pd: també he aprés una tasca ben difícil: ser panxurrarire

Per ajudar a digerir

Anuncis

2 thoughts on “Coses que aprenc un diumenge davant de la Sagrada Família

  1. Moltes gràcies Meri per a la teva reflexió , va ser realment un dia inobidable i amb moltes coses per apendre i que ens ajudaran a crèixer com a colla , a crèixer com a SAFA …a crèixer junts .
    Salut !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s